Doncs durant la campanya
actual, el Barça ha tingut la mala sort que dos extraterrestres, Martino i
Zubizarreta, han vingut a aterrar justament a La Masia. Segurament perquè mai no
s’hi van formar, tots dos personatges tenen en comú una sospitosa incomprensió
del planter. "S'ha acabat un cicle irrepetible", va dir el Tata en
acabar l'últim partit de Lliga contra l'Atlètic de Madrid; com si ell, estant
de pas en aquest planeta, hagués estat una víctima més del destí inevitable. La
trista realitat és que ell i Zubizarreta han estat els autèntics culpables que
el Barça s'hagi colapsat com un castell de cartes, per diverses raons.
Primer, els tècnics
de la Masia treballen nit i dia precisament perquè el Barça es mantingui en un
cicle etern que produeixi un corrent continu de jugadors excel·lents. Un dels
extraterrestres, Zubi, es va ocupar de sembrar el desànim entre l'equip en
oferir el càrrec a un entrenador malalt, primer, i després a un entrenador sense
coneixement de la Masia. Per un comprometedor detall que va evidenciar la mala
gestió de l'àrea tècnica durant la malaltia de Tito, la direcció esportiva va
deixar escapar Thiago Alcántara, la joia de la corona, per enfortir les files
del seu més gran rival europeu. Durant l'any del Tata s'han donat poquíssims
minuts als jugadors del planter, donant-se prioritat als veterans "per
preservar l'estil", la qual cosa ha parat l'ascensor que puja jugadors del
Barça B al primer equip. Només un extraterrestre com Martino podia ignorar que
els joves eren precisament la millor garantia de l'estil, oferint al mateix
temps variacions del dibuix tàctic (Tello, Montoya, Dongou). Per afegir més
verí al niu, Zubi va renovar a l'alça els veterans Puyol, Xavi i Alves i va
tolerar que Pinto fos el porter de la Copa per la seva amistat amb Messi,
ocupant el lloc d'un altre millor que ell. Ara perilla la progressió adequada
dels joves.
Segon, en una
decisió indignant, Zubizarreta ha cessat a Guillermo Amor, el director de La
Masia que ha elevat la institució fins a cotes insospitades, per l'assumpte
dels contractes irregulars als joves – un assumpte legal en què Amor,
futbolista de formació, no podia haver tingut cap responsabilitat.
L'extraterrestre Zubizarreta va fer un intent de dimissió, va recordar el seu copiós
salari, i en lloc de destituir el responsable de contractes, va cometre la
vilesa més gran de la seva carrera. El club diu que el reubicarà – com si Amor
fos una peça de Lego. Guardiola va dir una vegada que sempre recordarà com el primer
dia que es va entrenar amb el primer equip, Amor va venir a rebre'l, i que per
això ell va fer el mateix amb Xavi. "Quan dónes a jugadors d'aquí una
oportunitat, ells responen i defensen el seu equip fins al final", ha dit
Amor, que va estar al Barça des dels 13 anys i va jugar 421 partits oficials
amb el primer equip. Destituir Amor és una decisió doblement insensata perquè
La Masia és una institució on impera l'amistat i la solidaritat, i es tracta
dels millors professionals del ram: no seria estrany que els descontents
estiguin rebent ofertes de planters rivals com el del Manchester City de Txiki
i Soriano. La directiva va xulejar-se davant la FIFA amb una pancarta que va
horroritzar els tècnics de la Masia: "La Masia no es toca". Però
després el club ha fet tot el contrari. Que ressoni el tam-tam per totes les
xarxes socials: el club està tractant un dels herois del Dream Team com si fos un gos.
I tercer, s'ha
sabut fa poc que els jugadors desaprovaven els mètodes "antiquats" del
Tata Martino i el seu equip, de modals "orgullosos". Des de Guardiola
el club disposa d'un equip de tres analistes per analitzar els rivals amb ajuda
de noves tecnologies i, encara que van seguir fent els informes per a cada
jornada, el Tata els va ignorar amb supèrbia durant tota la temporada. El
resultat és que amb els cuers el Barça va guanyar només 2 de 15 punts, quan en
podria haver guanyat fàcilment molts més amb estudis detallats a l'estil
Guardiola. Consta que Zubi ho sabia i no hi va posar remei. Mai un entrenador no
havia fet ruboritzar tant a l'afició blaugrana amb desraons pròpies d'un
principiant: "nosaltres no tenim jugadors per tirar de pilotes llargues,
però insistirem", "un futbolista pot jugar a futbol fins als 35
anys", "no estàvem interessats en què Messi participés" – d'aquí
el sobrenom de "paTata Martino" en els fòrums d'Internet.
La premsa mundial
debatent les causes de la crisi del Barça i resulta que l'explicació era molt
simple: el Barça estava en mans de dos incompetents que pertanyien a una
galàxia diferent de la de la Masia. Ells dos sols han anul·lat el cicle més
brillant de la història del Barça, oxigenat ininterrompudament per La Masia des
dels temps de Milla, Amor, i Guardiola fins a Deulofeu i Rafinha passant per
Messi i Cesc (al qual Zubi ha declarat transferible al costat de Pedro), i
continua. Alguns han excusat Zubi i responsabilitzat més Rosell per algunes
decisions desestabilitzadores com la del fitxatge de Neymar i el del Tata
mateix, però Zubi va triar estampar la seva signatura com a co-responsable i
seguir cobrant una pasta abans de presentar la dimissió. Martino ja se n'ha
anat a casa però encara queda en Zubi: el cicle de la Masia segueix en perill
mentre no se’n vagi ell també a l'espai sideral.
– Traducció d’Imma Cabotí (Casal Català de Minnesota).
No comments:
Post a Comment