LES ONES GRAVITACIONALS DE MESSI

L’any 1916, Albert Einstein va predir l’existència de les ones gravitacionals, una pertorbació periòdica de la corbatura de l’espai-temps que emana de qualsevol cos amb massa. No s’havia detectat mai fins ara perquè els efectes són petitíssims. El dia 11 de febrer de 2016 – cent anys després de la predicció d’Einstein –, un equip de científics va anunciar que amb l’ajut d’un interferòmetre ultra-sensible de 4 km de llargària havien pogut detectar les ones gravitacionals emeses per un dels esdeveniments més violents de l’Univers: una fusió de dos forats negres, de 29 i 36 masses solars, que va ocórrer fa 1.3 bilions d’anys. Així i tot, l’enregistrament d’aquest cataclisme còsmic a l’interferòmetre només va donar una lectura d’una deu-milèsima part de l’amplada d’un protó. Si no fos que l’interferòmetre estava duplicat – un a l’estat de Washington i un a Louisiana –, i les dues mesures eren idèntiques, els científics no n’haguessin fet ni cas. L’energia alliberada en forma d’ones gravitacionals en l’última fracció de segon per la fusió d’aquests dos forats negres va superar la suma de la llum irradiada per totes les estrelles de l’Univers present.

Messi pertorba sovint l’espai-temps blaugrana amb les seves explosions de genialitat. L’any 2007, contra el Getafe, va driblar sis jugadors – inclòs el porter – i va marcar seguint una trajectòria exacta que la que Maradona havia seguit el Mundial del 1986 en el partit Argentina-Anglaterra. Aquell gol de Maradona és sovint considerat un dels millors gols de la Història, i Leo el va repetir com si els jugadors del Getafe fossin titelles accionades per ell. Tres dies després de l’anunci del descobriment de les ones gravitacionals, el Barça de Luis Enrique va guanyar 6-1 al Celta en una de les millors segones parts que recorda l’aficionat culé (5 gols en 10 minuts). Messi ja va avisar que tenia un dia assenyalat en clavar una falta directa a l’esquadra. L’argentí, que es supera minut a minut, devia pensar que aquell dia un simple tir directe no era suficient per passar a la història. En arribar al minut 79, va fer un dríbling magistral a un pobre jugador del Celta que va veure com una cama de Messi passava per un costat i la resta del cos de Leo passava per l’altre costat. Aquest embolic quàntic va causar tanta confusió en el defensa que els seus àtoms es van superposar amb els de Messi i van provocar-li penalti.

El que va passar a continuació va ser tan singular que va esborrar aquest dríbling sublim de la memòria blaugrana. Messi es disposava a tirar el penalti i estava a punt d’anotar el seu gol 300 com a blaugrana però no en tenia prou: volia provocar una altra pertorbació sideral. Va córrer cap a la pilota, i ... la va deixar fluixa a la dreta cap a Suàrez, que va marcar a plaer.

Els culés de tot el món llavors van sentir la vibració a dintre l’ànima. “El penalti de Cruyff!”, vam saltar tots, emocionats. Imagineu la descàrrega d’energia que això representa a escala planetària. Cruyff, ara malalt de càncer, el va veure i diu que també es va emocionar. Messi – titellaire per segona vegada – acabava de recrear el penalti indirecte que Cruyff havia marcat amb Olsen l’any 1982 quan jugava amb l’Àjax. Com l’interferòmetre de les ones gravitacionals, Messi va duplicar la seva gesta per què els incrèduls puguin enregistrar amb més claredat la magnitud del seu geni. La doble coincidència amb Maradona i Cruyff suggereix que Messi no només és el millor jugador que hem vist mai, sinó que té tant de poder sobre els qui l’envolten que es permet el luxe de coreografiar homenatges als grans gols de la Història. La glòria de Messi es construeix amb l’essència del Barça: en preferir una assistència al seu gol número 300, Messi va regalar una altra ona d’amor expansiva a l’univers blaugrana i va brillar més que tots els sols.

NOTA: Sisplau comparteix aquest bloc amb els teus amics a Twitter i Facebook.