LA DESFORESTACIÓ DE L'ECOSISTEMA BLAUGRANA

Un ecosistema és una comunitat d'organismes vius que interactuen entre si i amb el seu entorn dinàmic de sòlids, líquids, gasos i energia. Exemples d'ecosistemes podrien ser un bosc amb els seus arbres, arbustos i tots els seus animals o un estany amb les seves algues, els seus peixos, els seus mosquits, els seus gripaus i l'aire que els envolta. Hi ha dos tipus de mecanismes que fan que els ecosistemes es renovin. El primer és gradual: uns éssers vius moren mentre que altres neixen i creixen; un viatger que travessa el bosc creu que els arbres i els arboços hi han estat sempre, però en veritat han lluitat tenaçment per la seva supervivència amb un dramatisme que el viatger no pot percebre. El segon mecanisme és destructor: un incendi, un llamp o una inundació poden delmar una gran part dels organismes de l'ecosistema i alterar també el seu valuós entorn fins a desforestar-lo; en aquest cas l'ecosistema triga més a recuperar-se i un viatger que hagi conegut el bosc anteriorment no podrà ni tan sols reconèixer-lo.

Un club de futbol – els jugadors, la seva junta directiva, el seu planter i fins als seus socis – forma una espècie d'ecosistema. El Barça ja fa més de 40 anys que mima el seu planter amb gran zel amb l'objectiu de nodrir el seu primer equip de jugadors de gran categoria. Tot i això, el director esportiu Andoni Zubizarreta ha anunciat una profunda remodelació de l'equip que passa per declarar transferibles a jugadors de La Masia, com Cesc i Pedro, i a mantenir un veterà en declivi com Xavi – una declaració de principis que equival a una desforestació de l'ecosistema. 

No tots els planters estan concebuts per nodrir el seu primer equip de joves talents, ni el Barça és l'únic equip que es basa en el seu planter per construir el seu primer equip. L'Ajax, la Reial Societat i l'Athletic de Bilbao, per exemple, també utilitzen sistemàticament els seus planters per renovar gradualment el primer equip, anticipant així l'envelliment de les seves estrelles. El Real Madrid i el Manchester United, en canvi, utilitzen els seus planters primordialment com una font d'ingressos, encara que tots dos planters van produir en el passat generacions llegendàries, com la Quinta del Buitre en el cas merengue. La Quinta del Buitre va arribar a contribuir 7 jugadors a la selecció espanyola del Mundial de 1990, però aquesta magnífica generació va ser el resultat d'uns jugadors amb aniversaris molt propers (del més petit al més gran d'aquests internacionals hi havia només 5 anys: el 1990 tenien 24 , 25, 25, 26, 28, 29 i 29 anys). Simplement va ser una casualitat que sortissin tants jugadors bons de cop. En efecte, la contribució del planter del Real Madrid a la selecció va baixar abruptament després del 1990, i en els últims 20 anys (les últimes deu competicions des de la Copa del Món del 1994 fins a l'Eurocopa del 2012) va contribuir una mitjana de només 3.3 jugadors del planter. En aquest mateix període la Masia va contribuir una mitjana de 4.9 futbolistes a la Roja. Quan La Masia va contribuir 9 jugadors a la Roja per al Mundial de 2010 (i per a l'Eurocopa del 2012), les edats d'aquests abastaven 11 anys i gairebé no se solapaven: 21 (Busquets), 22, 23, 23, 26, 27 , 28, 30 i 32 (Puyol). Aquesta és la millor estadística de la regularitat de la Masia davant d'altres grans generacions de futbolistes produïdes per altres planters: mentre que la Quinta del Buitre es va extingir per manca de mètode, "la Quinta de Puyol a Busquets" continua perquè La Masia ha establert un mètode inextingible de formació de futbolistes.

Tot i això, hi ha molts que encara creuen que "el Barça ha tingut sort amb la coincidència de Xavi, Messi i Iniesta" – són paraules pronunciades per Zidane i Maradona (!) – oblidant que tenen edats diferents i que no només hi ha aquests tres jugadors: n'hi ha molts més (com és el cas de Piqué, Cesc Fàbregas, Mikel Arteta, i Oriol Romeu) que surten del club en la seva joventut perquè no s'atreveixen a enfrontar-se a un futur competint amb tant talent. Per tant, si no hagués existit Andrés Iniesta, Cesc Fàbregas hauria ocupat el seu lloc (és de la mateixa quinta que Messi) i Guardiola també hagués guanyat, amb gairebé total seguretat, 14 títols de 19 possibles. En proposar la venda de Cesc i Pedro, Zubizarreta demostra no entendre que La Masia és la terra i les llavors d'on emanen no només els jugadors sinó el mateix estil futbolístic del club.

L'estadística anterior, que segueix nodrint-se amb excel·lents joves futbolistes com Sergi Roberto i Dongou, ha estat recentment ignorada per l'entrenador Tata Martino, que ha preferit donar continuïtat als veterans: "un futbolista pot jugar a futbol fins als 35 anys", va dir sense fonament científic el Tata per tranquil·litzar els jugadors del vestuari amb més de trenta anys: Xavi, Puyol i Alves. Aquest insensat error d'apreciació – es recorden molt pocs futbolistes que hagin arribat a aquesta edat al Barça – ha provocat una aturada brusca de l'ascensor que assegura la renovació de l'ecosistema de la Masia: Martino només va utilitzar tres jugadors del filial sumant una pobríssima mitjana de 24 minuts en tot l'any per cada jugador del planter. Martino, que va aconseguir convèncer Zubi en un tres i no res que se sabia fil per randa la filosofia del Barça, va a més contra la Història blaugrana. Els entrenadors del Barça han anat utilitzant més i més jugadors del planter: Cruyff va fer debutar a una mitjana de 4 jugadors del planter (encara que amb gran inconsistència: un any a cap i un altre a 10), Van Gaal (incloent-hi els interins Serra Ferrer i Rexach) a 3.5, Rijkaard a 5.8 (també oscil·lant de 3 a 9 d'un any per l'altre), i Guardiola a 5.5 (amb gran consistència: o bé 5 o bé 6 cada any). Guardiola també va ser molt consistent en la utilització de jugadors de La Masia en el seu onze inicial: en les temporades 2009-2010 i 2010-2011, va utilitzar exactament 6.32 planter en els dos anys, i en molts partits va arribar a alinear a 8. Tito va arribar a donar 286 minuts de mitjana als jugadors del planter del filial, un rècord del club i un 67% més que la mitjana de les quatre temporades anteriors amb Guardiola al càrrec. La consistència de Guardiola i Tito va facilitar enormement la planificació a llarg termini per part dels entrenadors de la Masia. És més eficient atendre amb cura un bosc cada dia que haver de replantar-lo després d'un incendi.

No es pot culpar Martino de tot el daltabaix perquè, al cap i la fi, no ha tingut temps d'aprendre la lliçó. Simplement és que amb la seva xerrameca va confondre Zubizarreta, l'autèntic ase de la classe. Fa gairebé tres dècades que està al club i va tenir el privilegi de mamar del pare del Dream Team, Johan Cruyff, com el que més, però no sembla haver après res de res. Encara no ha explicat per què va renovar a l'alça Puyol i Xavi quan el racional hauria estat negociar-los una retirada gloriosa d'acord amb la seva categoria de llegendes. Zubi ni tan sols s'adona que en donar prioritat a les llegendes ha torpedinat el niu del que s'alimenta tot el club. Ja és el súmmum pretendre que Pedro, de 26 anys – el rei del desmarcatge – i Cesc, de 27 – ex-capità de l'Arsenal, migcampista amb gol, amb visió per a la passada final, i dotat per als tirs lliures i el rondo –, ambdós campions del Món i en la plenitud de les seves facultats físiques, siguin els responsables d’aquest any desgraciat. Per reemplaçar-los Zubi considera estrelles estrangeres, però ja sabem que Ibrahimovic i tants altres excel·lents jugadors sovint no s'adapten bé al sistema del Barça perquè pertanyen a un altre ecosistema. El Barça segueix tenint en el seu planter una font inesgotable de magnífics jugadors compatibles amb el seu ADN per anar renovant el seu ecosistema gradualment, i l'únic al Barça que no ho entén és el director esportiu. La desforestació i replantació amb ADN forà que proposa Zubizarreta és només un símptoma més de la seva incompetència planificadora. Ell és l'arbre que és més urgent talar.

– Traducció d’Imma Cabotí (Casal Català de Minnesota).

 

NOTA: Aquest bloc es molt jove! Ajuda’l a créixer compartint-lo amb els teus amics a Twitter i Facebook.