Johan
Cruyff, que va morir el passat 24 de març, ha estat una espècie de cèl.lula
mare del futbol modern. Ha estat un dels més grans jugadors de la Història del
futbol i sens dubte el més influient. Amb l’Àjax va guanyar tres Copes d’Europes
consecutives (1971-1973) i va portar la Selecció Holandesa fins a la final del
Mundial d’Alemanya (1974) amb un joc tant brillant que se la recorda amb el nom
de la “Taronja Mecànica” i com la guanyadora moral tot i haver perdut la final
per 2-1 contra la RFA. Va ser un jugador únic que va canviar la manera
d’interpretar el futbol a partir del joc d’equip i l’optimització col.lectiva
de l’espai – l’anomenat Futbol Total. Tenia un regat endimoniadament simple –
clavant els defenses amb canvis bruscos de velocitat – i jugava sempre amb el
cap alt, buscant la millor posició del camp: ell jugava on volia i els altres
orbitaven al seu voltant. Cruyff es va entendre molt bé amb Rinus Michels
(entrenador seu a l’Àjax, a la Selecció Holandesa i al Barça) perquè el deixava
ser el centre neuràlgic del Futbol Total, un segon entrenador dintre del camp
que multiplicava així la potència intel.lectual del conjunt. Un periodista de
l’època el va definir a la perfecció: “un Pitàgores amb bótes”.
Johan,
amb el seu carisma, va canviar l’afició blaugrana ell tot sol dues vegades. El
primer cop, quan va fitxar pel Barça l’any 1974, durant la dictadura, va
ensenyar als esporuguits catalans que es podia guanyar 0 a 5 al Real Madrid i
celebrar-ho amb la frescura d’un Beattle. Cruyff també es va guanyar l’admiració
dels catalans arran d’un partit en què, en ser expulsat, va sortir la policia a
escortar-lo fora del camp (com era freqüent quan hi havia disturbis en aquells
temps) i ell els va parlar amb una altivesa i menyspreu com ningú no s’havia atrevit
mai a fer-ho durant la dictadura. A nivell personal, a casa meva sempre li
estarem infinitament agraïts perquè en aquella època va fer una cosa
inoblidable pel meu pare, que estava detingut a la presó arran d’unes protestes
d’estudiants. Una periodista li va demanar si podia signar-li una foto per al
meu pare i Cruyff, indignat en saber-ne el motiu, no va dubtar ni un moment:
“Per en Xavier, esperant que aviat pugui veure el Barça”. L’afició culé va
celebrar que Johan i la seva dona Danny decidissin posar Jordi al seu fill: no
hi ha hagut cap altre jugador estranger al Barça que hagi interioritzat tant bé
des del primer dia que el Barça era “més que un club”. No és cap exageració dir
que Cruyff era més estimat que qualsevol polític.
El segon
cop va ser quan va tornar al Barça com a entrenador l’any 1988 i es va trobar
que els catalans necessitaven una lliçó no de política sinó de futbol. En les
tres dècades anteriors el Barça havia guanyat només una lliga a cada dècada
(1960, 1974 i 1985, per 17 del Madrid). L’equip jugava acomplexat i l’aficionat
culpava els àrbitres de les derrotes. Cruyff va ser la cèl.lula mare que va
engendrar els teixits que després formarien el cervell i el cor blaugranes. Ell
va ensenyar-nos a pensar i a estimar la pilota. Va mostrar-nos que el futbol
s’ensenya des del rondo i des de la possessió, no des del físic i la fúria com
s’estilava fins llavors. Va re-estructurar la Masia seguint pautes de l’Àjax i
va establir que totes les categories havien de jugar amb el mateix sistema que
el primer equip (una idea de Jack Reynolds, el primer entrenador de l’Àjax,
conegut també per la seva filosofia que “la millor defensa és l’atac”). En
aquest aspecte Cruyff va tenir el millor ajudant en Charlie Rexach, ex-company
al Barça i entrenador brillant a la Masia en la seva absència (els juvenils
havien guanyat 5 anys consecutius sota la seva direcció). El Camp Nou va
començar xiulant les passades endarrera de Bakero perquè no n’entenia el
propòsit. Així que Cruyff va formar l’esquelet de l’equip amb nens de la casa,
i a mesura que el Dream Team va
enlluernar amb els seus gols, el soci va comprendre que l’estil era un camí
irrenunciable. Des que Cruyff va començar a entrenar el Barça, en els últims 27
anys el club ha invertit la balança i ha guanyat 13 lligues (per només 9 del
Madrid). Cruyff va acabar convencent tothom amb una lògica incontestable,
gairebé infantil: el seu missatge havia de ser comprensible fins i tot pels
nens. No va emetre lliçons pedants sobre la possessió sinó que va dir: “Mentre
nosaltres tenim la pilota, el contrari no la tindrà”. No va teoritzar sobre els
beneficis del futbol d’atac sinó que va dir: “En futbol només cal marcar un gol
més que l’adversari”. I pel babau que no ho entenia, va dir: “Si hagués volgut
que ho entenguessis, ho hauria explicat millor”. El gran poder dialèctic de
Cruyff radica en què no admetia contra-rèplica. “Tothom juga bé a futbol si li
dónes cinc metres d’espai. El futbol és simple però el més difícil és jugar a futbol
de manera simple”. Una intel.ligència de gallina de pell.
Aquest
sistema, originat a l’escola de l’Àjax, el va implantar Cruyff al Barça i és
tant irrenunciable que parlem d’ADN Barça – envejat a mig planeta –, forma part de la identitat culé i ha
permeat la majoria d’acadèmies de futbol de tot arreu del món. L’estil Barça ha
estat imitat per les seleccions espanyola i alemanya per esdevenir campiones del món. Clubs rivals
de tot arreu del món, des del Real Madrid fins a la Premier, ara fitxen centrecampistes
"piloters” (la majoria del Barça o espanyols) per intentar millorar la
circulació al centre del camp. Tots segueixen els simples dictats de Cruyff. La meitat dels entrenadors dels
vuit equips en quarts de finals de la Champions League del 2015 eren
pupils de Cruyff. Johan va ser la cèl.lula mare
pluri-potent que va regenerar les ments i els cors pansits dels aficionats, que
va fulminar el càncer del catenaccio
i de la patada a l’olla, i que va reactivar les neurones que planifiquen rondos
i triangulacions i també el múscul que batega més fort quan ens enamora el bon
futbol.
Gràcies,
Johan. De tot cor.NOTA: Sisplau comparteix aquest bloc amb els teus amics a Twitter i Facebook.
No comments:
Post a Comment