ELS EXOPLANETES DEL BARÇA

S’anomenen exoplanetes aquells planetes que orbiten una estrella diferent del nostre Sol. En no emetre llum pròpia, no són directament visibles des de la Terra, però es poden detectar en mesurar la llum de la seva estrella per la tènue ombra que causen en passar-li pel davant. Fins avui dia s'han descobert més de tres mil exoplanetes, la majoria formant sistemes planetaris múltiples com el nostre Sistema Solar. Els científics tenen gran interès a analitzar la composició dels exoplanetes per saber si hi ha aigua i compostos orgànics que poguessin donar origen a altres formes de vida.

El Barça és com el Sol que serveix per escalfar el cor dels aficionats blaugranes i també té un entorn de planetes, satèl.lits i milers d’asteroides i cometes orbitant al seu voltant que representen totes les opinions, tendències i estils que afecten el joc del Primer Equip. Quan Johan Cruyff va arribar al Barça com a entrenador el 1988, semblava venir d'un altre planeta futbolístic. Va importar el que ara coneixem com l’"ADN Barça" del seu estimat exoplaneta anomenat Ajax. Va sembrar així per sempre en el club una metodologia (original de Jack Reynolds, el primer entrenador de l'Ajax) basada en el planter: tots els nens havien de jugar com el Primer Equip atenent a tres simples postulats: Posició, Possessió, Pressió. Cruyff va posar especial èmfasi en crear una bona escola de centrecampistes: "El baròmetre en el futbol és el centre del camp". Els observadors i entrenadors de la Masia van treballar molt dur – caldria afegir que per uns salaris vergonyosos – i en prop de trenta anys van produir una llarga llista d'internacionals de la medul·lar que ha estat l'enveja del món sencer: Amor, Milla, Guardiola, de la Penya, Xavi, Iniesta, Cesc, Busquets, Thiago, Sergi Roberto i Samper – sense citar ni Messi (gran migcampista) ni a les llegendes no centrecampistes (Puyol, Pedro, etc.). Ara les escoles d'empresarials de tot el planeta estudien el model educatiu de la Masia i el "mètode Barça" s'ensenya a la majoria d'acadèmies de futbol del món, sovint per professionals que han passat per la Masia. És considerada per tots la Harvard del futbol.

Menys per als genis empresaris de l'actual directiva, que semblen venir d'un exoplaneta diferent i consideren que ja no han d'aprendre res de la Masia. Hi ha multitud d'exemples d'aquesta incompetència extraterrestre. El club durant anys ha caigut en l'error (i baixesa moral) de sumar-se al Reial Madrid en l'assumpte del repartiment dels drets de televisió, quan hauria estat molt més intel·ligent unir-se als "clubs pobres" per restar-li al Reial Madrid una bona part dels seus ingressos. És clar que el Barça també perdria ingressos amb aquesta estratègia, però el Barça ho compensaria amb escreix tirant del seu planter. Ara corre el rumor – no desmentit – que el Barça i el Madrid estan ordint la creació d'una elitista Lliga Europea que deixaria a la immensa majoria dels clubs europeus fora de l'abast del repartiment del botí de les televisions. Seguint els consells dels advocats del club – un bufet que ha perdut tots els grans plets dels últims anys – la directiva va decidir acatar la sentència de la FIFA quan La Masia va ser acusada de contractar irregularment a menors, amb la qual cosa la directiva va donar l'esquena a La Masia; el més honorable hagués estat defensar al planter davant els tribunals civils (el que va fer el Chelsea, que va guanyar el seu judici). Hi ha socis que ensumen sobresous corruptes en el cas de Robert, director esportiu del Barça i ex-jugador del València, que ha fitxat del València a dos jugadors mediocres a preu d'or – Gomes i Alcàsser, 65 M € en total – i ha cedit gratis al seu antic club a dos excel·lents jugadors del planter – Munir i Montoya.

L'exemple més recent de la incompetència de l'actual directiva el tenim en la pèrdua de qualitat del joc blaugrana, que té els seus orígens en l'era Martino. Al febrer l'equip va ser trepitjat sideralment pel PSG (4-0) i al cap d'uns dies va guanyar agònicament per 2-1 al cuer Leganés (el segon gol al minut 90 de penal). El soci, que fins ara celebrava els gols de la MSN, veu amb estupor com s'ha deteriorat sobretot la medul·lar, la zona que el Barça sempre havia dominat des dels temps en què la Santíssima Trinitat de Xavi, Iniesta i Messi havia conquerit el món amb un sextet llegendari. L’equip del sextet era l'orgull del soci perquè eren tots de casa (menys Alves), però davant el Leganés Luis Enrique només va alinear a dos jugadors del planter (Sergi Roberto i Messi). "No trobem la nostra manera de jugar ni som reconeixibles", va reconèixer Piqué després de la derrota per 4-0 davant el PSG. "Ens estem allunyant de la idea que ens va fer grans", va dir un altre jugador. "Estem a mort amb Luis Enrique", va afegir Piqué, però és difícil imaginar-se a Luis Enrique amb moltes alegries després de les crítiques dels seus propis jugadors. El problema principal és que fa temps que es diria que el Barça juga sense entrenador. Al minut 40 del PSG-Barça, Messi va perdre una pilota fàcil en la mitjana i això va costar al Barça el 2-0; un minut més tard Messi va tornar a perdre una altra pilota semblant sense que ningú digués ni piu perquè Leo és intocable. Martino i Luis Enrique han causat tal daltabaix en l'ecosistema del Barça que els jugadors han pres les regnes de la nau, governada la majoria dels dies pel capità Messi, el timoner Iniesta i el contramestre Busquets, assistits magistralment pel capatàs Piqué que treu l'aigua com pot. En els partits en què Iniesta i Busquets estan baixos de forma o lesionats, la parella de migcampistes Gomes i Rakitic ofereixen un espectacle patètic de tot el que no s'ha de fer al centre del camp: passades a deshora, massa tocs, pobre control de la pilota, fora de posició. Per què es van fitxar Gomes i Rakitic i per què es va deixar marxar Cesc, Thiago i Samper, evidentment molt superiors a Gomes i Rakitic? "Es nota que no són dels nostres", es rumoreja des de tots els racons del Camp Nou. Sergi Roberto i Denis Suárez, sense anar més lluny, van passar pel planter però gairebé mai juguen junts. No només s'ha deteriorat la qualitat sinó també la identitat del joc.

Tot va començar amb la infundada teoria que s’havia de ser "més imprevisibles", quan en veritat en el futbol ja està tot inventat. Amb Martino, Piqué i Mascherano van començar a provar de penjar pilotes a l'anglesa com si això hagués de sorprendre ningú; l'únic previsible va ser que el Barça va deixar de sortir ordenat des del darrere. Després va arribar Luis Enrique i més del mateix, amb la diferència que ho va anomenar "joc obert". Va semblar que funcionava, ja que la MSN es desenvolupa tan bé en els contraatacs que, en efecte, només cal fer-los arribar la pilota en mínimes condicions perquè marquin tres o quatre gols. I com que el Madrid ja no té la pólvora de fa anys, el llistó ja no està tan alt com en temps del Dream Team o del Pep Team. Però ni Martino ni Luis Enrique van inventar res, al contrari. Luis Enrique ha sacrificat el control al mig del camp, perquè només els jugadors-búfal com Rakitic i Gomes resisteixen el galop a la pradera. Les zones obertes sempre han estat una teranyina mortal per a jugadors posicionals com Busquets o jugadors de vidre com Iniesta, que es descentren quan es desboca el ramat i es fan forts en ajuntar-se. Luis Enrique durarà el que tardi l'aficionat en adonar-se que la teoria del "joc obert" és un miratge i que es dóna cops de peu amb el futbol de possessió – el que "ens va fer grans". La millor fórmula per a trobar la imprevisibilitat anhelada és, simplement, jugar la pilota el més ràpid possible – i això requereix fer entrar al camp els més ràpids, tècnics, i – sí, el futbol és cruel – sovint els més joves. Ara Bartomeu justifica la gran inversió d'aquesta temporada (més de 120 milions) per a omplir el "fons d'armari", la qual cosa és incongruent amb les màximes cruyffistes que és millor comprar un de bo que cinc de dolents i que el centre del camp marca l'estil del club. Per aquest preu, jo m'hagués reforçat amb Mahrez, que volia venir al Barça. Ignora potser Bartomeu que si La Masia no produeix jugadors com Rakitic i Gomes és simplement perquè els descarta quan són cadets? O bé Bartomeu no sap de futbol o és que el club rebutja el seu ADN.

L'arrel del problema rau en el nucli central de directius. Són empresaris que havien jugat a bàsquet (President Bartomeu), waterpolo (Albert Soler), o parxís (vicepresident Cardoner i Jordi Mestre). No és que actuïn de mala fe sinó que són d'una altra galàxia, d'un exoplaneta en el qual no hi ha futbol, ​​només diners. Ara no saben fer-ho millor perquè el seu únic patró de mesurar són els diners. La comparació amb la flamant directiva del Bayern, que està plena de llegendaris jugadors de la selecció alemanya com Rummenigge, Sammers o Beckenbauer, parla per si sola. Com pot aquesta directiva resoldre la crisi del Barça quan només analitza els problemes amb un telescopi empresarial? La seva lent només mesura els diners i el seu anhel – jo li dic obsessió – és fer créixer el tresor del Barça respecte al dels seus competidors, com si en el futbol es marquessin euros en lloc de gols. La seva ceguesa professional els impedeix veure que el Barça ja té en la Masia una riquesa molt més gran, del tipus humana i educativa, i que és transparent a la seva lupa ineficient doncs triga anys a produir fruits per al mercat futbolístic. Qui no vegi això, a hores d'ara, no està capacitat per a dirigir el Barça. Cada cop està més clar que aquesta directiva prové d’un sistema solar molt llunyà al cor del soci, format per exoplanetes molt diferents del que va engendrar l'ADN blaugrana. És possible que continguin vida, però intel·ligència, ni rastre.