ASSAIG DE CÀNTIC AL CAMP NOU

ESPECIAL SATÍRIC 11 DE SETEMBRE, DIADA NACIONAL DE CATALUNYA (NOMÉS EN CATALÀ)

Nota: És coneguda de tothom l’afició d’Andoni Zubizarreta de voler-se quedar amb el personal citant els llibres que llegeix – com si llegir un llibre fos un gran mèrit. El que és menys coneguda és la seva afició a escriure poemes en les moltes estones lliures que està tancat al seu despatx sense cardar brot perquè ja se li han esgotat les idees de com carregar-se aquesta Masia que a ell i a el president els fan sentir-se tan i tan minúsculs. Aquí en teniu un exemple:

ASSAIG DE CÀNTIC AL CAMP NOU

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge junta,

i com m’agradaria allunyar-me’n,

Masia enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, al palco, els directius dirien

desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,

així el Zubi que se’n va del seu indret”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid club.

Però no he de seguir mai el meu somni

I em quedaré aquí fins a la destitució.

 

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada junta.